No sempre podrem exercir accions
de control sobre el nostre adversari després d’haver-li realitzat una tècnica de Hapkido. Dependrà
en gran mesura de la nostra intencionalitat, es a dir, si en l’aplicació d’una
tècnica l’objectiu es desplaçar a l’adversari inutilitzant-li alguna de les seves
extremitats i/o articulacions, molt probablement no voldrem controlar-lo, donat
que la nostra determinació a cercarà un resultat lesiu. Ara bé, si la opció es
la de sotmetre a l’adversari, mantenir-lo luxat un temps en concret en
benefici dels nostres objectius, les tècniques de control són l’opció.
L’acció de controlar a l’adversari
sempre es sobrevinguda. Mai podrem defensar-nos, o realitzar accions ofensives
tenint com a objectiu controlar al nostre adversari. Dit això, cal que un cop
tinguem garantida la nostra salvaguarda, havent emprat per aconseguir-ho
qualsevol de les possibilitats que ens ofereix dels nostre arsenal tècnic,
haurem de valorar si podem realitzar un control sobre l’adversari amb totes les
garanties. Nosaltres, durant els nostres entrenaments, i com ja s’ha dit en d’altres
publicacions anteriors, hem de garantir la nostra integritat física per damunt
de tot, d’això tracta la defensa personal. Un cop aquest aspecte estigui
garantit, podem abraçar d’altres possibilitats.
Els controls ens han de permetre exercir
un ple control sobre les capacitats de mobilitat de la persona que es veu sotmesa
a la nostra aplicació tècnica. Sinó es així, cal que parlem de luxació i no de control. Els controls, habitualment,
vindran precedits de tècniques de luxació. Aquestes ens ajudaran a posicionar-nos
amb garanties per tenir sotmès al nostre contrincant durant un temps
determinat. Cal tenir present que en la vida real, i davant d’un adversari que
es trobés sota el efectes de la cocaïna (per posar un exemple), el mal que li
podria fer una luxació perd tot el sentit, ja que la seva percepció del dolor
desapareix, restant tan sols com a accions eficaces el conjunt del nostre bagatge
marcial per aconseguir controlar-lo amb garanties per nosa ltres, i quan calgui
per a ell també.
No hay comentarios:
Publicar un comentario